diumenge, 12 de juny de 2016

Teixim per la música

Com sempre una cosa porta a una altra i aquesta a la següent i així les Gildes ens acabem embolicant i fent-la grossa, molt grossa.

Vam rebre un missatge de l’Eix Comercial, la Judith, amb la curiositat de qui érem les Gildes i què fèiem amb les nostres llanes. Volien guarnir alguna zona de l’eix comercial amb alguna temàtica concreta. Els nostres caps van començar a treure fum. Vam reunir a les Gildes i vam decidir que el tema que ens encantaria poder teixir era el de la música, coincidint amb l’any Granados. Tenint a la nostra ciutat músics con ell, com Ricard Viñes o Emili Pujol; i pensant en el nostre músic actual i admirat Lo Pardal Roquer, David Esterri.

Les zona a treballar era Blondel i aquí va venir la nostra única condició. Teixiríem si podíem arribar als nostres estimats. Indíbil i Mandoni. Si i només si podíem deixar el nostre cor que un dia ens varen prendre. Si ens llegiu... segur que recordareu el nostre sant Valentí amarg...No ens van deixar teixir que l'amor és el que més importa! Aquest cop, va ser que sí!

Les Gildes pensants van decidir incloure el conte del Flautista de Hamelin dels germans Grimm. La Maribel el va dibuixar meravellosament i havia de tenir rates, ratetes, ratolins i ratolinets fent el seguici! Així que vam començar a teixir-ne sense fre. En aquesta part vam rebre l’ajuda dels alumnes de l’Escola Enric Farreny de la Bordeta que treballant l'art urbà van voler conèixer de primera mà això de les Urban Knitting i ens van demanar que els hi expliquéssim... Ens van regalar unes ratetes per la nostra urban secreta!!!!




Ens van venir al cap les guitarres de l’Emili Pujol i en vam fer l’estructura de fusta que després vam teixir i teixir entre les clàssiques i les modernes. I notes i més notes que en sortien de la seva melodia. 
Partitures brodades del músic Granados coronaven els pianos de cinc metres que les súper Gildes van teixir.



I als nostres estimats Indíbil i Mandoni no podíem deixar de dedicar-los-hi el Sóc de l’Oest del nostre adorat David Esterri, Lo Pardal Roquer. Ens va cedir la partitura tan amablement i nosaltres la vam teixir, partitura llanera per als nostres guerrers.

Aquesta urban tenia alguna cosa més d'especial... La primera urban d'algunes gildes i la primera urban d'alguns gildos!!!! 7:45h preparades i carregades d’il·lusió – 13:30h cansades, satisfetes i acalorades!

Agraïm a les Gildes la seva bona feina, la seva paciència, la seva energia, la seva màgia!!!! Gràcies al David Esterri per donar-nos via lliure, a la Judith de l’eix comercial per confiar en nosaltres, als alumnes de l’Enric Farreny que han fet cas de les bogeries de les Gildes i han teixit sense parar, gràcies a les teixidores Gildes d'Agulles a Punt sempre disposades de Sant Joan de Déu d’Almacelles i gràcies als comerços que ahir ens van fer un SÍ gegant a tot el què els vam demanar.
Des de l’eix volien posar preu a les nostres hores de feina i vam dir que no, teixim per amor a l’art recordeu? I vam acordar fer un donatiu a l’Afanoc amb aquest preu i així la música també sonarà i farà gaudir a qui més ho necessita. Gràcies a tots pels vostres missatges i per la bona rebuda. Seguirem teixint, somiant i sorprenent.

Abans d'acabar d'escriure per al bloc, ens han dit que ja no queden ratolins al nostre carrer, que la partitura de Sóc de l'Oest ja no acompanya a la lluita amorosa i musical de l'Indibil i del Mandoni, que les notes d'Enric Granados ja no es poden tocar en un dels nostres pianos... Això, ens trenca el cor, ens trenca les agulles i els ganxets perquè molts altres ja no podràn gaudir-lo, ja no podràn ignorar-ho o no podran parar-se a mirar i pensar. Qui s'ho ha endut tampoc ens llegirà però li diríem que aprenguin a respectar, a gaudir en l'esperit i endur-se la bellesa i la música al cor. Quan ho prens perd la màgia, ja no està en el lloc on està viu i transmet. Tant debò quan la llana perdi la lluïssor, quan els punts s'afluixin i només sigui alguna cosa que has de llançar penseu que es veia millor allà on la vau trobar! Quina pena! Nosaltres teixim per amor a l’art, per il·luminar la ciutat en dies de pluja com ahir i fer-la encara més bonica. Tenim la il·lusió afegida de manera natural a les llanes i quan fem accions com la d’ahir només volem sorprendre i que la ciutat en gaudeixi tal i com ho fem nosaltres!

Ens quedem amb els missatges de carinyo que encara rebem, les vostres mirades alegres i comentaris dolços. Que reparen la pena de la pèrdua. Gràcies de tot cor!


Però... ja n'estem pensant una altra!

Teniu un àlbum amb tooootes les fotos al nostre Facebook, gràcies. 

diumenge, 13 de març de 2016

Teixint amb paraules de poesia

Tercera edició del Teixint amb Paraules. Qui ens ho hagués dit? Aquesta vegada l'Antònia des de la Biblioteca ens va fer la proposta de que fos una lectura poètica, coincidint amb el mes de març mes de la poesia per excel·lència.
Vam dir que sí, i tant. I ens vam posar a la feina. Vam fer la proposta al millor poeta que podíem trobar, en Josep Maria Nogueras, que es va avenir a tot el que li vam dir. Boges nosaltres i els nostres plans. Ell va dir que sí. Així que ens vam posar a treballar junt a la Biblioteca Pública i el Genet Blau. Quin gran equip i quin gust dóna treballar plegats.
En el marc del mes de la poesia de la Biblioteca la Roser va fer una selecció dels grans Joan Vinyoli i Maria Mercè Marçal, per acompanyar la selecció del propi poeta central, en Nogueras.



Així ens vam arreplegar el dissabte 12 de març més d’una vintena entre teixidores, poetes i lectors. I vam passar un migdia realment enriquidor. Avançant labor mentre se’ns posava la pell de gallina, vers rera vers. Unes ulls a la labor, d'altres ulls tancats i uns altres seguidors dels versos al paper i a la veu del poeta.
En Josep Maria ens va regalar la màgia de les seves fotografies transformada en paraules, en històries que ens explicava mentre feinejàvem. Li agraïm de tot cor que acceptés la bogeria de les Gildes, que s’endinsés al nostre món de fils amb la seva paraula.
Acte seguit els lectors encuriosits també van llegir i els poetes convidats, així com les Gildes lectores que també van compartir lectures amb nosaltres.
Mil gràcies Josep Maria per confiar en nosaltres i compartir els versos i l’estona. Gràcies a l’Antònia i la Roser per l’estima i el deixar fer que ens regalen sempre. Gràcies a les Gildes per gaudir com ho fan de tot el que els hi proposem. Gràcies amics lectors per apropar-vos i compartir.
Per celebrar el mes de la poesia i acomiadar l’hivern, res millor que uns versos del nostre nou amic, del nostre poeta de guerrilla.

Des d’ara

Que les mans de la tarda t’acaronin,
que el seu oli s’escampi pel teu cos
i et curi les ferides.

Has enfilat carrers
que donaven a places de tenebra;
has conegut la por dels innocents.

Que l’hivern que ara acaba
et deixi als ulls un riu d’aigües tranquil·les.
que el futur sigui un àngel
invencible que et guardi.

Josep Maria Nogueras
Tots els camins del vespre

Fins la propera, ben aviat segur! Teniu totes les fotos al nostre facebook ;) 

diumenge, 28 de febrer de 2016

Animac 2016 Futurs Femenins ♥

Ja és el segon any que venen la Francesca i el Blai, ànima de l'Animacrea, i ens conviden a gaudir de l'Animac. Sempre reben un sí immens de les Gildes. I és que ens encanta passar la tarda del dissabte de la Mostra teixint a la Llotja.  
Així va ser com ahir vam passar unes horetes, envoltades dels tallers més diversos sobre animació i creació. Allà estàvem nosaltres a la vista dels curiosos que s'apropaven a veure què teixíem, què sortia de les nostres agulles.  

L’any passat vam teixir el gran elefant símbol de la mostra 2015. Creiem que des d’aquell dia el nostre vincle i estima cap a l’Animac serà indestructible. Per això suposo que sempre més direm que sí. Que sí a gaudir d’un espai tan agraït, que sí a compartir la tarda del dissabte entre tallers tan creatius, que sí a gaudir del millor cinema d’animació. I tot això és possible perquè les Gildes, les guerrilleres, MAI diem que no!
Va ser una tarda genial, GRÀCIES a totes per venir, omplir la taula i ser presents a l’Animac. I parlant de ser presents... Si aneu a la Biblioteca Pública de Lleida, a partir d’ara, SEMPRE podreu veure un elefant llaner de coloraines... L’han adoptat al claustre i enlloc hi serà més feliç!!!

L’any que ve... més! I si voleu un tastet de la jornada d'ahir, al nostre facebook podeu trobar les fotos. 

dissabte, 7 de novembre de 2015

2a Edició LlanaFilm

Qui va dir q les segones parts no son bones??? Ahir vam fer la segona sessió de llana film i ens vam sentir com a casa, però amb glamour! Com sempre al Funatic ens tracten com a reines i tenen una paciència infinita amb el torbellino de les Gildes . Vam arribar ben d'hora i ens vam trobar amb noves incorporacions. Noves cares amb el seu bigoti teixit preparat i labor a punt per la sessió de cine. Gildes noves!
Ens van oferir un súper pel·liculon on es tracta un tema molt seriós amb un delicat sentit de l'humor. Vam veure Truman. Una pel·lícula molt adient per qui som les Gildes. Persones fermes en el fons i dolces en la forma! Amb la dolçor de la llana anem escrivint el camí que triem.3, 2, 1... acció! I no s’apaguen els llums, i comença la peli i ens posem a la labor. Silenci, sí, perquè mirem la peli i comptem punts. Un gaudi total! A més hi va venir gent, espectadors no teixidors, que van acceptar veure la peli amb  llum i envoltats de teixidores a la feina. Això si que és un subidón!
I pels que van arribar a la següent sessió, vam deixar-hi els moustachos allà com a regal de la nostra visita i com a celebració del Movember. 

Les estones entre Gildes sempre passen volant, sempre! I cadascuna que arriba ens sembla millor que l’anterior, i de cada trobada ja en surt la següent perquè ens morim de ganes de compartir vivències i fils. Així és que... la propera ja està en marxa!

Gràcies a totes per venir, per teixir al cine, per il·lusionar-vos amb cada nova proposta. Gràcies! Us deixem aquí només un tast de les fotos, com sempre ja sabeu: l’àlbum complet al nostre Facebook

dilluns, 5 d’octubre de 2015

#compartintpensaments

Després de cada acció, i no aniríem tan lluny, durant cadascuna de les nostres accions ja estem pensant en la següent. Creiem que és el “subidón” que ens produeix “el moment guerriller” que ens fa desitjar que no s’acabi mai, que n’hi hagi un altre tot seguit.

Així és com apareixen les nostres idees. Sempre intentant que hi hagi una dedicació a algú, que sigui en “honor” a algú o “dedicat a” perquè ens agrada fer sentir especials als altres, escollir col·lectius que necessitin del nostre somriure, que els puguem posar color a la vida mitjançant la nostra llana.
Aquesta vegada hem pensat en els docents. Els lluitadors que tenen el futur a les seves mans, als què els hi arriben els petits i no tant petits amb fam de saber, amb la il·lusió de conèixer. És un camí molt llarg el de l’ensenyament i són ells els què ajuden a conduir els coneixements. I els docents dels futurs docents? Brutal, la tasca que fan! Per això vam pensar en una urban allà, a la Facultat d’Educació. I d’aquí vam acabar al dia del docent, avui mateix, i d’allà a teixir un camp de pensaments.
Així hem passat l’estiu, fins avui, teixint pensaments i pensaments i pensaments llaners. Aquest matí ben d’hora hem fet la plantada, desitjant sorprendre als docents més matiners que hi apareguin.

No negarem el nostre neguit per la brevetat de les nostres accions… i aquesta vegada hem tingut una idea i hem deixat un missatge explicant-la. Es tracta que aquells que no se’n puguin estar d’agafar-ne un, en facin una foto amb una frase, amb un pensament de futur real. Convertint així el nostre pensament llaner en realitat. Esperem les fotos al mur del nostre Facebook amb el hashtag #compartintpensaments. Quina il·lusió ens faria rebre’n a dojo!!!!
Us n’hem deixat 286. Per vosaltres de les guerrilleres. Feliç dia del docent!

No podem marxar sense agrair a les Gildes el seu esforç, dedicació , força i il·lusió, és emocionant! Gràcies. També agrair a Lanas Stop la seva donació de llana per aquesta urban, ¡Gracias! I gràcies finalment a totes aquelles persones que, desinteressadament, estan sempre al nostre costat en la lluita!
Gràcies a tots/es!!! Passeu per la Facultat i gaudiu del camp de pensaments, compartiu-los amb nosaltres!!!
Fins molt aviat!!! Visca la Guerrilla del Gilda! 

diumenge, 24 de maig de 2015

Fil i agulles a la Biblioteca

Un lloc especial per teixir??? A Lleida en comencem a tenir una llista considerable... Aquest cop el lloc ha estat el claustre de la BibliotecaPública de Lleida. Què tenen els claustres que ens fan sentir tant a gust?

Quan l’Antònia ens va demanar si podíem decorar a l’estil de LaGuerrilla del Gilda, la nova secció de la biblioteca de llibres de Fils i Agulles ens va semblar la millor idea del món.

El dissabte ben aviadet allí estàvem amb el cabàs ple de llanes per decidir “in situ” quins colors serien més avinents. La magnífica claror i llum del claustre ens va fer decidir per colors alegres i energètics. 

Vam tardar una mica en començar la feina perquè ens vam embadalir fullejant els llibres de la secció que ens van omplir les neurones de noves idees i projectes. Servei de préstec de la Biblioteca... tremola!!!!!

Vam folrar lleugerament el prestatge blanc i el vam pomponejar! Mireu quin gran treball en equip!!

Mentre unes folraven les altres feien pompons a dojo desentrellant el misteri d’unes pomponeres una mica trapelles que no tenien gens de ganes de treballar. Això si, després d’aquest matí a la Biblioteca les Gildes som unes mestres en fer i pentinar pompons.


Estàvem una mica tristes perquè algunes Gildes que treballen o que no eren a la ciutat no s’hi van poder afegir i les vam enyorar una barbaritat. Però per contra, van arribar unes noves incorporacions que esperem que s’hi aficionin i tornin perquè són treballadores i creatives! Què més es pot demanar? Benvingudes noies! 

Gràcies infinites a les persones que treballen a la Biblioteca Pública de Lleida perquè ens acullen com a casa i proposen moltes activitats engrescadores i de qualitat per al nostre gaudi.
 
I gràcies a les persones que van dedicar-nos una mica del seu temps per venir i deixar-nos el seu somriure. En el cas de la Núria Torrebella també ens va deixar unes fotos maquíssimes que podeu veure al final del nostre àlbum al facebook

dijous, 23 d’abril de 2015

Sant Jordi 2015

Una de les diades favorites de La Guerrilla del Gilda és la de Sant Jordi. Viure un dia rodejats de flors i llibres per arreu és el paradís a la terra. Per això, aquest any volíem fer alguna cosa especial que fes somriure i sentir bé.
De seguida el cap es va anar omplint d’idees... i dos han sortit a la llum.

Encara plenes d’energia i motivades per tot el que vam viure a l’Animac, on el gran i simpàtic elefant teixit va estar observant la creativitat que s’hi trobava reunida i on una de les nostres peque-gildes ens va descobrir els stop motion de la mà de El Bombeto, van decidir celebrar Sant Jordi amb un stop motion teixit.

Si, si... el que llegiu. La Belen ens va donar l’impuls que ens faltava per decidir-nos i en una nit d’insomni (dorm poc, Belen que desperta vals un imperi!) va tenir mig embastat la storyboard. Una trobada amb les gildes i la història ja estava teixida. Una ocupació en tota regla a casa de la Maribel i la història estava fotografiada. Una sessió de lectura i la veu en off estava gravada.

I així, tenim l’stop motion de Sant Jordi, animat! Que gràcies a la música de Medieval Dances de MusicaCalamus encara és fa més autèntic. Ens hem divertit immensament amb aquesta historieta que hem mig inventat per fer-la més gilda i és que adorem al nostre drac Ramon i a les persones lliures i valentes.
video
A hores d’ara, tots ja sabeu que l’altra gran passió de moltes gildes són els peluts, aclariment, de quadre potes. Així que, aprofitant que tenim una gran col·laboradora de Galgos 112 entre nosaltres,  l'Anna, de seguida ens vam acollir a la seva proposta: fer roses de Sant Jordi per posar-les a la venda a la paradeta que sempre munten davant de la Catedral de Lleida per aconseguir fons.

Ells són els nostres prínceps, princeses i, fins i tot, dracs i per això van organitzat un weekend knitting per als galguitos i podencs maltractats i acollits, curats i estimats per Galgos 112.

Aquesta iniciativa no només ens ha engrescat a nosaltres sino que també algunes persones han atès la nostra crida a la col·laboració pel Facebook. Gracias Ana por tus broches de rosas de Sant Jordi y por soportar la sesión de fotos del tema... jejejeee! Gràcies Alma per respondre amb tanta energia i molta sort amb la vostra urban per ajudar a la Protectora Arca de Tortosa. Gràcies Nora per còrrer a la bústia per fer-nos arribar a temps les teves roses de feltre! Ens energitza al màxim haver-vos motivat! Gràcies a totes les que ens heu fet arribar l'estima pels que ho necessiten en forma de rosa, gràcies!!!!

El dissabte Lleidakatiastore ens va cedir el seu espai de taller gratuït dels dissabtes per ensenyar a fer roses de Sant Jordi per a qui s’animés a col·laborar. Les més treballadores van ser la Eva i la Montserrat! Gràcies noies pel vostre entusiasme! Gràcies a la Laia, a la Bea i a la Sarah per dir tant ràpid a tot que si!!!! I mil gràcies a Katia per haver confiat en nosaltres i haver-se engrescat a enviar-nos la llana per aquesta causa, gràcies!!!
I el diumenge... a teixir a la Seu Vella, probablement el nostre racó predilecte del món. Com sempre ens obren les seves grans portes, del mateix tamany que els seus cors, i ens acullen per deixar-nos teixir a l’ombra de tanta història i bellesa... fins i tot a la llana se li posen els pèls de punta. A més, avui ens tenien preparada una sorpresa que ens ha omplert d’il·lusió i energia per arribar al segle XXII... A la Seu Vella hi ha exposat per sempre més un tros del “Tapís per a la igualtat”, gràcies Pep i Abraham per cuidar-nos sempre tant i fer-nos sentir tan especials. Us enrecordeu que vam coronar la Seu Vella?


El Sant Jordi d’aquest any serà també magnífic i ple de la felicitat de saber que hi ha tantes persones disposades a fer d’aquest raconet del món un lloc més bonic, més colorit, més feliç i més dolç. Gràcies a tots els cavallers, princeses, dracs i persones que doneu el vostre temps, treball, diners i il·lusions per causes perdudes que no tothom vol salvar.
Feliç Sant Jordi 2015!