diumenge, 12 de juny de 2016

Teixim per la música

Com sempre una cosa porta a una altra i aquesta a la següent i així les Gildes ens acabem embolicant i fent-la grossa, molt grossa.

Vam rebre un missatge de l’Eix Comercial, la Judith, amb la curiositat de qui érem les Gildes i què fèiem amb les nostres llanes. Volien guarnir alguna zona de l’eix comercial amb alguna temàtica concreta. Els nostres caps van començar a treure fum. Vam reunir a les Gildes i vam decidir que el tema que ens encantaria poder teixir era el de la música, coincidint amb l’any Granados. Tenint a la nostra ciutat músics con ell, com Ricard Viñes o Emili Pujol; i pensant en el nostre músic actual i admirat Lo Pardal Roquer, David Esterri.

Les zona a treballar era Blondel i aquí va venir la nostra única condició. Teixiríem si podíem arribar als nostres estimats. Indíbil i Mandoni. Si i només si podíem deixar el nostre cor que un dia ens varen prendre. Si ens llegiu... segur que recordareu el nostre sant Valentí amarg...No ens van deixar teixir que l'amor és el que més importa! Aquest cop, va ser que sí!

Les Gildes pensants van decidir incloure el conte del Flautista de Hamelin dels germans Grimm. La Maribel el va dibuixar meravellosament i havia de tenir rates, ratetes, ratolins i ratolinets fent el seguici! Així que vam començar a teixir-ne sense fre. En aquesta part vam rebre l’ajuda dels alumnes de l’Escola Enric Farreny de la Bordeta que treballant l'art urbà van voler conèixer de primera mà això de les Urban Knitting i ens van demanar que els hi expliquéssim... Ens van regalar unes ratetes per la nostra urban secreta!!!!




Ens van venir al cap les guitarres de l’Emili Pujol i en vam fer l’estructura de fusta que després vam teixir i teixir entre les clàssiques i les modernes. I notes i més notes que en sortien de la seva melodia. 
Partitures brodades del músic Granados coronaven els pianos de cinc metres que les súper Gildes van teixir.



I als nostres estimats Indíbil i Mandoni no podíem deixar de dedicar-los-hi el Sóc de l’Oest del nostre adorat David Esterri, Lo Pardal Roquer. Ens va cedir la partitura tan amablement i nosaltres la vam teixir, partitura llanera per als nostres guerrers.

Aquesta urban tenia alguna cosa més d'especial... La primera urban d'algunes gildes i la primera urban d'alguns gildos!!!! 7:45h preparades i carregades d’il·lusió – 13:30h cansades, satisfetes i acalorades!

Agraïm a les Gildes la seva bona feina, la seva paciència, la seva energia, la seva màgia!!!! Gràcies al David Esterri per donar-nos via lliure, a la Judith de l’eix comercial per confiar en nosaltres, als alumnes de l’Enric Farreny que han fet cas de les bogeries de les Gildes i han teixit sense parar, gràcies a les teixidores Gildes d'Agulles a Punt sempre disposades de Sant Joan de Déu d’Almacelles i gràcies als comerços que ahir ens van fer un SÍ gegant a tot el què els vam demanar.
Des de l’eix volien posar preu a les nostres hores de feina i vam dir que no, teixim per amor a l’art recordeu? I vam acordar fer un donatiu a l’Afanoc amb aquest preu i així la música també sonarà i farà gaudir a qui més ho necessita. Gràcies a tots pels vostres missatges i per la bona rebuda. Seguirem teixint, somiant i sorprenent.

Abans d'acabar d'escriure per al bloc, ens han dit que ja no queden ratolins al nostre carrer, que la partitura de Sóc de l'Oest ja no acompanya a la lluita amorosa i musical de l'Indibil i del Mandoni, que les notes d'Enric Granados ja no es poden tocar en un dels nostres pianos... Això, ens trenca el cor, ens trenca les agulles i els ganxets perquè molts altres ja no podràn gaudir-lo, ja no podràn ignorar-ho o no podran parar-se a mirar i pensar. Qui s'ho ha endut tampoc ens llegirà però li diríem que aprenguin a respectar, a gaudir en l'esperit i endur-se la bellesa i la música al cor. Quan ho prens perd la màgia, ja no està en el lloc on està viu i transmet. Tant debò quan la llana perdi la lluïssor, quan els punts s'afluixin i només sigui alguna cosa que has de llançar penseu que es veia millor allà on la vau trobar! Quina pena! Nosaltres teixim per amor a l’art, per il·luminar la ciutat en dies de pluja com ahir i fer-la encara més bonica. Tenim la il·lusió afegida de manera natural a les llanes i quan fem accions com la d’ahir només volem sorprendre i que la ciutat en gaudeixi tal i com ho fem nosaltres!

Ens quedem amb els missatges de carinyo que encara rebem, les vostres mirades alegres i comentaris dolços. Que reparen la pena de la pèrdua. Gràcies de tot cor!


Però... ja n'estem pensant una altra!

Teniu un àlbum amb tooootes les fotos al nostre Facebook, gràcies. 

diumenge, 13 de març de 2016

Teixint amb paraules de poesia

Tercera edició del Teixint amb Paraules. Qui ens ho hagués dit? Aquesta vegada l'Antònia des de la Biblioteca ens va fer la proposta de que fos una lectura poètica, coincidint amb el mes de març mes de la poesia per excel·lència.
Vam dir que sí, i tant. I ens vam posar a la feina. Vam fer la proposta al millor poeta que podíem trobar, en Josep Maria Nogueras, que es va avenir a tot el que li vam dir. Boges nosaltres i els nostres plans. Ell va dir que sí. Així que ens vam posar a treballar junt a la Biblioteca Pública i el Genet Blau. Quin gran equip i quin gust dóna treballar plegats.
En el marc del mes de la poesia de la Biblioteca la Roser va fer una selecció dels grans Joan Vinyoli i Maria Mercè Marçal, per acompanyar la selecció del propi poeta central, en Nogueras.



Així ens vam arreplegar el dissabte 12 de març més d’una vintena entre teixidores, poetes i lectors. I vam passar un migdia realment enriquidor. Avançant labor mentre se’ns posava la pell de gallina, vers rera vers. Unes ulls a la labor, d'altres ulls tancats i uns altres seguidors dels versos al paper i a la veu del poeta.
En Josep Maria ens va regalar la màgia de les seves fotografies transformada en paraules, en històries que ens explicava mentre feinejàvem. Li agraïm de tot cor que acceptés la bogeria de les Gildes, que s’endinsés al nostre món de fils amb la seva paraula.
Acte seguit els lectors encuriosits també van llegir i els poetes convidats, així com les Gildes lectores que també van compartir lectures amb nosaltres.
Mil gràcies Josep Maria per confiar en nosaltres i compartir els versos i l’estona. Gràcies a l’Antònia i la Roser per l’estima i el deixar fer que ens regalen sempre. Gràcies a les Gildes per gaudir com ho fan de tot el que els hi proposem. Gràcies amics lectors per apropar-vos i compartir.
Per celebrar el mes de la poesia i acomiadar l’hivern, res millor que uns versos del nostre nou amic, del nostre poeta de guerrilla.

Des d’ara

Que les mans de la tarda t’acaronin,
que el seu oli s’escampi pel teu cos
i et curi les ferides.

Has enfilat carrers
que donaven a places de tenebra;
has conegut la por dels innocents.

Que l’hivern que ara acaba
et deixi als ulls un riu d’aigües tranquil·les.
que el futur sigui un àngel
invencible que et guardi.

Josep Maria Nogueras
Tots els camins del vespre

Fins la propera, ben aviat segur! Teniu totes les fotos al nostre facebook ;) 

diumenge, 28 de febrer de 2016

Animac 2016 Futurs Femenins ♥

Ja és el segon any que venen la Francesca i el Blai, ànima de l'Animacrea, i ens conviden a gaudir de l'Animac. Sempre reben un sí immens de les Gildes. I és que ens encanta passar la tarda del dissabte de la Mostra teixint a la Llotja.  
Així va ser com ahir vam passar unes horetes, envoltades dels tallers més diversos sobre animació i creació. Allà estàvem nosaltres a la vista dels curiosos que s'apropaven a veure què teixíem, què sortia de les nostres agulles.  

L’any passat vam teixir el gran elefant símbol de la mostra 2015. Creiem que des d’aquell dia el nostre vincle i estima cap a l’Animac serà indestructible. Per això suposo que sempre més direm que sí. Que sí a gaudir d’un espai tan agraït, que sí a compartir la tarda del dissabte entre tallers tan creatius, que sí a gaudir del millor cinema d’animació. I tot això és possible perquè les Gildes, les guerrilleres, MAI diem que no!
Va ser una tarda genial, GRÀCIES a totes per venir, omplir la taula i ser presents a l’Animac. I parlant de ser presents... Si aneu a la Biblioteca Pública de Lleida, a partir d’ara, SEMPRE podreu veure un elefant llaner de coloraines... L’han adoptat al claustre i enlloc hi serà més feliç!!!

L’any que ve... més! I si voleu un tastet de la jornada d'ahir, al nostre facebook podeu trobar les fotos.