diumenge, 13 de març del 2016

Teixint amb paraules de poesia

Tercera edició del Teixint amb Paraules. Qui ens ho hagués dit? Aquesta vegada l'Antònia des de la Biblioteca ens va fer la proposta de que fos una lectura poètica, coincidint amb el mes de març mes de la poesia per excel·lència.
Vam dir que sí, i tant. I ens vam posar a la feina. Vam fer la proposta al millor poeta que podíem trobar, en Josep Maria Nogueras, que es va avenir a tot el que li vam dir. Boges nosaltres i els nostres plans. Ell va dir que sí. Així que ens vam posar a treballar junt a la Biblioteca Pública i el Genet Blau. Quin gran equip i quin gust dóna treballar plegats.
En el marc del mes de la poesia de la Biblioteca la Roser va fer una selecció dels grans Joan Vinyoli i Maria Mercè Marçal, per acompanyar la selecció del propi poeta central, en Nogueras.



Així ens vam arreplegar el dissabte 12 de març més d’una vintena entre teixidores, poetes i lectors. I vam passar un migdia realment enriquidor. Avançant labor mentre se’ns posava la pell de gallina, vers rera vers. Unes ulls a la labor, d'altres ulls tancats i uns altres seguidors dels versos al paper i a la veu del poeta.
En Josep Maria ens va regalar la màgia de les seves fotografies transformada en paraules, en històries que ens explicava mentre feinejàvem. Li agraïm de tot cor que acceptés la bogeria de les Gildes, que s’endinsés al nostre món de fils amb la seva paraula.
Acte seguit els lectors encuriosits també van llegir i els poetes convidats, així com les Gildes lectores que també van compartir lectures amb nosaltres.
Mil gràcies Josep Maria per confiar en nosaltres i compartir els versos i l’estona. Gràcies a l’Antònia i la Roser per l’estima i el deixar fer que ens regalen sempre. Gràcies a les Gildes per gaudir com ho fan de tot el que els hi proposem. Gràcies amics lectors per apropar-vos i compartir.
Per celebrar el mes de la poesia i acomiadar l’hivern, res millor que uns versos del nostre nou amic, del nostre poeta de guerrilla.

Des d’ara

Que les mans de la tarda t’acaronin,
que el seu oli s’escampi pel teu cos
i et curi les ferides.

Has enfilat carrers
que donaven a places de tenebra;
has conegut la por dels innocents.

Que l’hivern que ara acaba
et deixi als ulls un riu d’aigües tranquil·les.
que el futur sigui un àngel
invencible que et guardi.

Josep Maria Nogueras
Tots els camins del vespre

Fins la propera, ben aviat segur! Teniu totes les fotos al nostre facebook ;) 

2 comentaris:

  1. Gran guerrilla!!!! va ser un plaer, un moment de pau de buidor plena de sensacions, un moment molt íntim cadascú amb si mateix i també entre nosaltres. Gràcies per organitzar aquestes coses, són petits grans plaers que fan la vida millor

    ResponElimina
  2. Gran guerrilla!!!! va ser un plaer, un moment de pau de buidor plena de sensacions, un moment molt íntim cadascú amb si mateix i també entre nosaltres. Gràcies per organitzar aquestes coses, són petits grans plaers que fan la vida millor

    ResponElimina